Informatics Educational Institutions & Programs
| Tipus | any civil, any comú que comença en dimecres i any comú del segle  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1800 (mdccc) |
| Islàmic | 1215 – 1216 |
| Xinès | 4496 – 4497 |
| Hebreu | 5560 – 5561 |
| Calendaris hindús | 1855 – 1856 (Vikram Samvat) 1722 – 1723 (Shaka Samvat) 4901 – 4902 (Kali Yuga) |
| Persa | 1178 – 1179 |
| Armeni | 1249 |
| Rúnic | 2050 |
| Ab urbe condita | 2553 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xvii - segle xviii - segle xix | |
| Dècades | |
| 1770 1780 1790 - 1800 - 1810 1820 1830 | |
| Anys | |
| 1797 1798 1799 - 1800 - 1801 1802 1803 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
- 20 de març - Alessandro Volta va escriure a la London Royal Society descrivint la tècnica per produir corrent elèctric utilitzant la seva pila.
- 1 de maig - Començament del pontificat de Pius VII.
- 14 de juny - Marengo (Alessandria, Piemont, Itàlia): Napoleó Bonaparte guanya la batalla de Marengo contra l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic durant la guerra de la Segona Coalició.[1]
- 16 de juliol - La Paz (Bolívia): la ciutat proclama la seva independència de l'Imperi Espanyol, forma la Junta Tuitiva, cosa que fa que esdevingui el primer govern independent de l'Imperi espanyol a Amèrica.
- 4 de setembre - Malta: l'exèrcit francès es rendeix al final del Setge de Malta (1798–1800) en el curs de les Guerres de la Revolució Francesa. Després d'això, els britànics van ocupar l'illa de Malta.
- 1 d'octubre - Palau Reial de La Granja de San Ildefonso (Província de Segovia): França i Espanya signen el Tractat de Sant Ildefons de 1800 en la qual el segon estat cedeix la Louisiana al primer i fan un acord d'amistat després de la Revolució Francesa.
- 3 de desembre - Hohenlinden (Baviera, Alemanya): l'exèrcit de la Primera República Francesa guanya de manera decisiva la batalla de Hohenlinden contra les forces d'Àustria i de l'electorat de Baviera.
Naixements
- Països Catalans
- 3 de març, Torredembarra: Joan Güell i Ferrer, economista i industrial català.
- Resta del món
- 7 de gener, Finger Lakes, Nova York, EUA: Millard Fillmore, advocat i 13è president dels Estats Units.
- 13 de març, Istanbul (Imperi Otomà): Koca Mustafa Reşit Paixà home d'estat i gran visir otomà (m. 1858)[2]
- 9 de maig, Torrington, Connecticut,(EUA): John Brown, abolicionista estatunidenc que va creure i va advocar per la insurrecció armada com l'única manera de derrocar la institució de l'esclavitud als Estats Units (m. 1859)[2]
- 1 de desembre, Viena, Louise Rogée, cantant i actriu alemanya (m. 1825).[3]
- 4 de desembre, Copenhaguen: Emil Aarestrup, poeta danès.
Necrològiques
- 27 d'abril, Sant Petersburg: Yevstigney Fomin, compositor rus del Classicisme.
- 26 de setembre - Boston, Massachusetts (EUA): William Billings, considerat com el primer compositor coral americà (n. 1746).[4]
- Ernst Friedrich Roesler, organista alemany.
Referències
- ↑ «Battle of Marengo | Summary» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Kürschner, Joseph. «Holtei, Louise von». A: Allgemeine Deutsche Biographie (en alemany). tom 13. Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1881, p. 6 [versió en línia].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
