Histopathology image classification: Highlighting the gap between manual analysis and AI automation

La salat (àrab: صلاة, ṣalāt; plural ṣalawāt) és la pregària o oració canònica de la religió islàmica, i constitueix el segon dels cinc pilars de l'islam. En principi es feia 50 vegades al dia, però es va reduïr a cinc, a unes hores fixes determinades per la posició del sol: a l'aurora, al migdia, a mitja tarda, després de la caiguda del sol i a la matinada.

Les hores de pregària s'anuncien de forma pública per un muetzí des del minaret de la mesquita.

La pregària es pot fer a qualsevol lloc que no sigui impur, que se sacralitza simbòlicament amb el traçat d'una línia, normalment amb una catifa.

Durant l'oració el que resa ha d'estar orientat cap a la Meca.

Després de la neteja ritual o ablucions, anomenades wudú en àrab, pronunciat wuzú o wazú en els països influenciats per l'idioma persa, el musulmà realitza un seguit de moviments corporals i recita diverses oracions.

Els moviments corporals són un conjunt de quatre postures: drets, inclinats, postrats i asseguts. Aquestes postures es porten a terme en un cicle regular que cada musulmà aprèn des de nen.

L'oració acaba cada vegada de la mateixa manera. Girant-se a la dreta i a l'esquerra, cada fidel desitja a la persona que està al seu costat, la pau i la benedicció de Déu. Aquesta és una manera per la qual els musulmans afirmen que tots són membres d'una mateixa comunitat i que comparteixen la mateixa fe en un sol Déu.

Al principi de l'oració, es recita la primera sura de l'Alcorà, Al-Fàtiha o «sura de l'obertura».