FAIR and interactive data graphics from a scientific knowledge graph
Contingut
Tipus | ciutat-prefectura i gran ciutat | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | República Popular de la Xina | ||||
Província | Shanxi | ||||
Capital de | |||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 4.201.592 (2010) (608,13 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 6.909,01 km² | ||||
Altitud | 800 m | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau | |||||
Organització política | |||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 030000 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 351 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Himeji Newcastle upon Tyne (1985–2022) Siktivkar (1994–) Launceston (1995–) Douala (1999–) Chemnitz (1999–) Lieja (2002–) | ||||
Lloc web | taiyuan.gov.cn |
Taiyuan, T'ai-yüano T'ai-yuan (/ˌtaɪjuˈɑːn/;[3] /ˈtaɪˈjwɛn/;[4] xinès: 太原; pinyin: Tàiyuán; pronunciació en mandarí: [tʰâɪ.ɥɛ̌n]; també conegut com Bīng (并), Jìny [鳘)晌] és una de les principals ciutats industrials de la Xina,[1]i capital de la província de Shanxi.[2] Està situada a la part nord de la conca del riu Fen. Domina la ruta de nord-sud a través del Shansi i línies de comunicació cap a les muntanyes de la provincial d'Hopeh, a l'est, i cap a Fen-yang, al nord de la província de Shensi.
Taiyuan és el centre polític, econòmic, cultural i d'intercanvi internacional de la província de Shanxi. És una base industrial centrada en l'energia i la industria química. Al llarg de la seva llarga història, Taiyuan va ser la capital o capital provisional de moltes dinasties a la Xina, d'aquí el nom de Lóngchéng (龙城; Ciutat del Drac).[3]
A partir del 2021, la ciutat governarà 6 districtes, 3 comtats i acollirà una gran ciutat de comtat amb una superfície total de 6.988 quilòmetres quadrats i una població permanent de 5.390.957.[4]
Taiyuan es troba aproximadament al centre de Shanxi, amb el riu Fen fluint per la ciutat central.[5]
Taiyuan pertany al clima monsònic continental temperat càlid, amb hiverns llargs, secs i freds, estius calorosos i humits, primavera i tardor curtes i ventoses, i diferents estacions seques i humides.[6]
Referències
- ↑ «Taiyuan». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 març 2023].
- ↑ History, Kenneth Pletcher Senior Editor, Geography and. The Geography of China: Sacred and Historic Places (en anglès). The Rosen Publishing Group, Inc, 2010-08-15, p. 172. ISBN 978-1-61530-134-8.
- ↑ Vovin, Alexander «Two Newly Found Xiōng-nú Inscriptions and Their Significance for the Early Linguistic History of Central Asia». International Journal of Eurasian Linguistics, 2, 2, 01-12-2020, pàg. 315–322. DOI: 10.1163/25898833-12340036. ISSN: 2589-8833.
- ↑ «China: Shānxī (Prefectures, Cities, Districts and Counties) - Population Statistics, Charts and Map». citypopulation.de. [Consulta: 12 març 2023].
- ↑ Wong, Dorothy C. Chinese Steles: Pre-Buddhist and Buddhist Use of a Symbolic Form (en anglès). University of Hawaii Press, 2004-09-30, p. 73. ISBN 978-0-8248-6187-2.
- ↑ Huang, Faming; Huang, Jinsong; Chen, Wei; Liu, Jinquan. Spatial Modelling and Failure Analysis of Natural and Engineering Disasters through Data-based Methods (en anglès). Frontiers Media SA, 2022-10-07, p. 233. ISBN 978-2-8325-0177-1.