Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Coordinadas: 46°34′41″N 8°36′54″E / 46.578056°N 8.615°E
Artìculu in LSC
Sos Alpes sunt sa cadena montosa prus importante de Europa, posta a caddu de sas làcanas de Itàlia, Frantza, Isvìtzera, Liechtenstein, Germània, Àustria, Islovènia e Ungheria. Partzint s'Europa tzentrale de sa meridionale e allindant sa regione geogràfica italiana, cumprendende in sinu issoro sos pitzos prus artos de su continente europeu, intre chi su Monte Biancu, chi cun sos suos 4.810 m de artària est su monte prus artu de sa cadena, de Itàlia, de Frantza e in generale de su continente.
In s'àmbitu europeu custa cadena montosa assumet importu notàbile, suta numerosos aspetos: geogràficos, istòricos, culturales e naturalìsticos; in piessignu sa natura alpina est contraddistìnghidu dae medas ambientes incontaminados, pro ite amparados dae cunditziones geogràficas peculiares e de una atentzione primadia a sa cunservatzione issoro; no est unu casu difatis chi su primu parcu natzionale de Europa siat istadu istituidu in sas Alpes Isvìtzeras in su 1914 e chi Frantza e Itàlia tèngiant sos parcos natzionales prus antigos pròpiu in sos Alpes (respetivamente su Parcu Natzionale de su Gran Paradiso e su Parcu Natzionale de sa Vanoise); significativu annotamala est su fatu chi bene deghessete sitos alpinos pertenent a su Patrimòniu de s'umanidade, bator pro critèrios naturalìsticos e trèighi pro critèrios culturales.
Sa regione alpina tenet una populatzione de 14 milliones de persones in s'intrea àrea[1] e possedit una forte identidade culturale, chi a s'ispissu superat sas làcanas natzionales; si podet difatis faeddare de "tziviltade alpina"[2], de "cultura alpina" e de "folclore alpinu"[3]. Fintzas a livellu econòmicu sos Alpes presentant medas elementos de omogeneidade; difatis in sas biddas alpinas de ogni natzione est frorente sa cultura traditzionale de s'agricultura de monte, de sa produtzione de late e casu e de sa traballadura de sa linna[4], cando s'indùstria turìstica, chi at cumintzadu a s'isvilupare a su cumintzu de su de 20 sèculos, s'est ispaniada notabilmente a pustis de sa segunda gherra mundiale, finas a i fàghere oe sa faina econòmica dominante in manna parte de su territòriu alpinu. Sas bellesas naturales notàbiles de sos Alpes sunt difatis logu de cunsideràbile flussu turìsticu: cada annu bi imbatent unos 120 milliones de visitatores.[5]
Fintzas pro su chi pertocat sos isportes de ierru, sos Alpes ammuntant un'importu notàbile; a cumprou de custu, deghe editziones de sos giogos olìmpicos de ierru, in sas bintitrès in totu disputadas, sunt istadas acasagiadas in sos Alpes isvìtzeros, frantzesos, italianos, austrìacos e tedescos[6].