Search for LIMS content across all our Wiki Knowledge Bases.
Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
La Volta a Catalunya de 2012 és la 92a edició de la Volta a Catalunya. La cursa es disputà entre el 19 i el 25 de març de 2012 en set etapes i un total de 1.198,6 km. Aquesta era la cinquena prova de l'UCI World Tour 2012.
La cursa fou guanyada pel suísMichael Albasini (GreenEDGE)[2] després d'haver guanyat les dues primeres etapes de la cursa i haver mantingut la diferència aconseguida fins a la finalització d'aquesta. Albasini guanyà la classificació general amb un minut i mig sobre Samuel Sánchez (Euskaltel–Euskadi). Jurgen van den Broeck (Lotto-Belisol, acabà tercer a un minut i trenta-dos segons, igual com 13 ciclistes més.[2]
A finals del 2011 es va presentar el llibre Volta a Catalunya 1911-2011, un segle d'esport i país de Rafael Vallbona per acabar de celebrar els 100 anys d'història de la Volta, en què fa un repàs a la seva trajectòria i ressalta el paper que ha tingut aquest esdeveniment esportiu "en un segle importantíssim perquè Catalunya entrés a la modernitat".[3]
Després de tres edicions sense la presència de la televisió en directe, finalment un acord televisiu entre TV3 i TVE va permetre que la cursa fos retransmesa en directe. Esport 3 i Teledeporte van ser les cadenes responsables d'emetre la cursa diàriament.[4]
Aquest conveni amb TV3 va permetre que el 15 de març de 2012 es fes la presentació oficial de la cursa als estudis de Sant Joan Despí, en un programa especial en què es va presentar el recorregut de l'edició; el cartell, obra de Ramón Pujol Boira; i es van lliurar les medalles d'honor de la Volta al ciclista Xavier Tondo Volpini, a títol pòstum, el col·laborador de la "Volta" Jordi Cebrian, el fotògraf Manolo Martín i el periodista Sergio Valdivieso.[5][6][7]
Per altra banda la crisi generalitzada que afecta Catalunya en aquests darrers anys ha posat la cursa contra les cordes, fent que la mateixa UCI, junt amb la Generalitat de Catalunya hagin hagut de sortir al pas per tal d'assegurar-ne la supervivència.[8] L'UCI farà una aportació econòmica que permetrà quadrar els comptes de la present edició, mentre la federació intentarà fomentar un pla de futur que faci viable la Volta sense necessitat que l'UCI o la Generalitat siguin els patrocinadors.[9] Paral·lelament l'UCI anuncià que la Volta seria prova World Tour, màxima categoria mundial, durant quatre anys més.[10]
Alberto Contador (Team Saxo Bank) vencedor de la darrera edició no hi serà per haver estat suspès per dopatge el febrer de 2012 i castigat amb la pèrdua de les victòries aconseguides entre juliol de 2010 i febrer de 2012.[12][13][14]Michele Scarponi (Lampre-ISD), vencedor gràcies a aquesta desqualificació, tampoc hi serà present, però amb tot l'elenc de participants en aquesta edició és de luxe.
Etapa amb inici i final a Calella. La sortida es fa en direcció nord, cap a Malgrat de Mar, tot resseguint la costa per tot seguit prendre direcció Tordera i el Vallès. A Arbúcies (km. 40,7) hi ha el primer esprint intermedi i tot seguit iniciar l'ascens al primer port de la present edició de la Volta, l'alt de Viladrau (15,5 km al 3,0%), de 2a categoria (km 58,4). Després de passar per Seva s'inicia l'ascensió al Collformic (9,2 km al 4,0%), de 1a categoria (km 82,2). Un llarg descens durà els ciclistes fins a Sant Esteve de Palautordera (km 102) on hi ha el segon esprint del dia, i cap a Vallgorguina, on hauran de superar la darrera de les dificultats muntanyoses del dia, l'alt de Collsacreu (9,3 km al 3,0%) de 3a categoria (km 120,9). El descens durà els ciclistes a Arenys de Munt, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar i novament els carrers de Calella, on tindrà lloc l'arribada.[17]
En l'ascensió a l'alt de Collsacreu Albasini ha intensificat el seu ritme, deixant enrere la resta de companys d'escapada. En un primer moment, Delaplace i Edet tractaren de seguir Albasini, però no ho aconseguiren, mentre que Duggan i Gastauer quedaren despenjats. Pel darrere el RadioShack-Nissan va agafar les regne del gran grup per intentar apropar-se als escapats, però finalment la victòria fou per Albasini, que es presentà amb 42" respecte Delaplace i 1' 32" sobre el gran grup. A més de liderar la classificació general, Albasini aconseguia el lideratge de la muntanya després de passar en primera posició per dos dels tres ports del dia.[19][20][21]
Etapa per la zona de l'Empordà, amb un recorregut circular amb inici i final a Girona. La sortida es pren en direcció a Banyoles (km 17), on hi ha el primer esprint del dia. Tot seguit es va cap a la costa, fins a arribar a L'Escala i d'aquí es marxa cap al sud, per Torroella de Montgrí, Pals, Palafrugell i Calonge, on comença la primera de les dificultats muntanyoses del dia, l'alt de la Canga (3,7 km al 4,0%), de 3a categoria. Un ràpid descens durà els ciclistes fins a La Bisbal d'Empordà (km 130,4), on hi ha el segon esprint del dia. Després de superar Monells s'inicia l'ascens a la darrera de les dificultats del dia, l'alt dels Àngels (6,0 km al 5,5%), de 3a categoria, des del cim del qual sols quedaran 14 km fins a l'arribada a Girona.[22]
Tres ciclistes, Jordi Simón (Andalucía), Julián Sánchez Pimienta (Caja Rural) i Cyril Bessy (Saur-Sojasun) s'escapen del gran grup al km 12 d'etapa, arribant a tenir una màxima diferència superior als 7 minuts. El GreenEDGE, interessat a mantenir el lideratge de Michael Albasini fou l'encarregat de reduir les diferències. Al pas per l'avituallament la diferència s'havia reduït a 2 minuts. En aquest punt Alejandro Valverde (Movistar Team), el gran favorit a la victòria final, patí una caiguda que li provocà perdre contacte amb el grup dels favorits. Pel davant l'Omega Pharma-Quick Step es posà al capdavant del grup principal accelerant el ritme per tal de distanciar un Valverde endarrerit. L'ascensió a l'alt dels Àngels provocà el trencament del pilot en nombrosos grups a causa del fort ritme imposat pels favorits a la victòria final. En el descens Damiano Cunego (Lampre-ISD), Daniel Martin (Garmin-Barracuda i Matteo Carrara (Vacansoleil-DCM aconseguiren fins a 10" de diferència, però foren agafats a manca de 2 km per a l'arribada. La victòria se la jugaren a l'esprint, sent el més ràpid el líder, Michael Albasini, que guanyà amb claredat a la meta de Girona. Valverde finalment perdé 2 minuts i 9 segons en l'arribada, temps al qual cal sumar 20" de penalització per haver seguit els cotxes durant la persecució.[23][24][25][26][27]
Etapa reina i més llarga de la present edició, amb 2 ports de primera i 2 de categoria especial per superar. Sols de sortida els ciclistes s'hauran d'enfrontar a les rampes de l'alt de Coubet (9,8 km al 5,5%), de 1a categoria (km 17,3). El descens durà els ciclistes cap a Ripoll i Ribes de Freser, on comença la llarga ascensió a la collada de Toses (24,5 km al 4,0%), de 1a categoria (km 74,5). El descens, per La Molina, durà els ciclistes a Bellver de Cerdanya i la Seu d'Urgell, on hi ha el primer esprint del dia (km 133,7). A Adrall s'iniciarà l'ascens al coll del Cantó (24,6 km al 4,8%), de categoria especial (km 166,5). Un llarg i ràpid descens durà a Sort, on hi ha el segon esprint del dia (km 185,3) i poc després s'inicia l'ascensió a Port Ainé (18,9 km al 6,5%), de categoria especial i punt final de l'etapa.[28]
L'etapa reina de la present edició ha estat marcada per la pluja, el fred i la neu que ha caigut durant quasi tot el trajecte. Aquesta neu ha impossibilitat arribar fins a Port Ainé, finalitzant l'etapa al quilòmetre 155, a Canturri, en l'ascensió al port del Cantó.[29]
Finalment els jutges van decidir donar la victòria a Brajkovic, però eliminant els temps de l'etapa, per la qual cosa Michael Albasini manté el lideratge.[16]
Primers quilòmetres en lleuger descens fins que al km 22,6 comença l'ascensió a l'alt de Fontllonga (5,2 km al 5,5%), de 2a categoria (km 27,5). Seguiran per la C-13 cap a Camarasa i Térmens (km 64,1), on hi haurà el primer esprint del dia i un cop passat Lleida prendran la C-12 que els durà fins a Ascó, on s'inicia un circuit de 28 km al qual donaran dues voltes. En aquest circuit es troba el coll de Paumeres (8,6 km al 5,6%), de 2a categoria, pel qual passaran dues vegades (km 150,0 i 179,8 km). En el segon pas per Ascó hi haurà el segon esprint, mentre que el tercer pas serà el definitiu.[32]
Etapa trenca-cames, tot i que amb sols dues dificultats muntanyoses puntuables. Els primers 56 km són en contínua ascensió, des del nivell de mar fins a Vilanova de Prades. De camí hauran superat el primer port del dia, l'alt de La Granadella (6,5 km al 5,0%), de 2a categoria. Ràpid descens cap a Montblanc i nou tram ascendent per Sarral i Santa Coloma de Queralt, on hi ha el primer esprint (km 108,0). La ruta continua per Igualada, Òdena, Marganell i Monistrol de Montserrat, on hi ha el segon esprint (km 176,2). Tot seguit s'inicia l'ascens a Montserrat (7,6 km al 5,5%), de 1a categoria i a sols 23 km de l'arribada a Manresa.[38]
Etapa que durà les ciclistes des del centre de Catalunya cap a la costa. Els ciclistes surten de Manresa cap a Súria on comença la primera dificultat del dia, l'alt de Vilareres (7,6 km al 3,0%), de 3a categoria (km 28). D'aquí baixaran cap a Balsareny i Avinyó, on comença el segon port, l'alt de Sant Feliu Sasserra (7,1 km al 2,8%), de 3a categoria (km 57,1). Amb un trajecte en tendència ascendent pel Moianès, no serà fins a l'Estany quan s'iniciï un llarg i suau descens, que els durà al Vallès. A Santa Eulàlia de Ronçana hi ha el primer esprint del dia (km 115,2) i a Mollet del Vallès (km 137,2) el segon. Poc després s'inicia l'alt de la Conreria (4,6 km al 5,5%), de 2a categoria (km 147,1) i un ràpid descens cap a Badalona, on es farà un petit circuit pels carrers de la ciutat.[42]
Nombrosos intents d'escapada es produeixen durant els primers quilòmetres, però tots ells són neutralitzats pel gran grup. No serà fins al km 40 quan David Moncoutié (Cofidis) i Cédric Pineau (FDJ-BigMat) prenguin un petit marge respecte al grup principal. Poc després se'ls uneix Mickaël Cherel (AG2R La Mondiale). Al km 72 km disposen de 3', moment en què la cursa queda aturada pel greu accident que pateix una motocicleta dels Mossos d'Esquadra en xocar frontalment amb un cotxe. A l'espera de ser evacuats en helicòpter a un hospital la cursa queda aturada durant 40 minuts.
En reprendre's la cursa els escapats mantenien la distància, però ràpidament desapareix, fins a ser neutralitzats poc després de l'esprint de Santa Eulàlia de Ronçana per un pilot encapçalat pel Caja Rural. Poc després es forma un quartet integrat per Jussi Veikkanen (FDJ-BigMat) Janez Brajkovic (Astana Qazaqstan Team), Romain Zingle (Cofidis) i Yann Huguet (Project 1t4i) que encapçalen la cursa al pas per l'esprint de Mollet del Vallès, però són agafats poc abans de començar l'ascens a l'alt de la Conreria. El grup passa compacte per l'alt i en el descens Alberto Losada (Team Katusha) pren uns metres de diferència, però és neutralitzat poc després. Seran nombrosos els intents d'escapada en els darrers quilòmetres, ja pels carrers de Badalona. Quan tot feia pensar en un esprint final, Samuel SánchezEuskaltel–Euskadi salta del gran grup a manca d'un quilòmetre aprofitant un terreny una mica ascendent, plantant-se a meta amb dos segons sobre la resta del pilot i aconseguint d'aquesta manera la primera victòria de l'equip de la present temporada. Albasini manté el liderat i Sánchez passa a la segona posició.[43][44][45][46]
Darrera etapa de la present edició de la Volta, tota ella pels voltants de Barcelona. De Badalona se surt en direcció cap al Vallès, per anar a Sabadell i Terrassa i poc després començar l'ascens a l'alt d'Ullastrell (2,9 km al 3,5%), de 3a categoria (km 50,2). A Martorell enfilaran cap a Castellbisbal, on hi ha el segon dels ports del dia (1,9 km al 5,0%), de 3a categoria (km 69,1). D'aquí cap a Molins de Rei per endinsar-se a Collserola per la qual discorren els darrers quilòmetres d'etapa en un continu pujar i baixar. Primer l'alt del Tibidabo (14,6 km al 3,0%), de 2a categoria (km 93,6) i poc després el de Vallvidrera, venint des de Sant Cugat del Vallès (2,3 km al 4,5%), de 3a categoria (km 114,8), a tan sols 5 km de l'arribada a Sarrià, en el punt en què sortí la primera edició de la Volta a Catalunya, el 1911.[47]
↑La Volta a Catalunya quedà reduïda de les 7 etapes inicials i 1.206,1 quilòmetres degut a la reducció, i posterior neutralització dels resultats de la 3a etapa.