Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Rafael Azcona Fernández 24 octubre 1926 Logronyo (La Rioja) |
Mort | 24 març 2008 (81 anys) Madrid |
Causa de mort | càncer de pulmó |
Nacionalitat | Espanyola |
Activitat | |
Ocupació | actor, novel·lista, guionista, director de cinema |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| |
|
Rafael Azcona Fernández (Logronyo, 24 d'octubre de 1926 - Madrid, 24 de març de 2008)[1] va ser un guionista espanyol.
Va ser un dels principals guionistes del cinema espanyol. Azcona, nascut a Logronyo el 1926, es va instal·lar a Madrid en la postguerra per ser humorista, escriptor i guionista, tot i que llavors odiava el cinema perquè no reflectia la realitat del carrer. Va començar com a novel·lista, amb llibres com ara El repelente niño·Vicente, i va col·laborar en els seus primers temps amb revistes humorístiques de l'època com La codorniz. El 1959, en col·laboració amb el director italià Marco Ferreri, per adaptar la seva novel·la El pisito va entrar provisionalment en el món del cinema, que ja mai no abandonaria. Azcona negava el tòpic que la censura fa créixer l'enginy: «L'únic efecte que produeix és la misèria intel·lectual, escriure amb por, l'autocensura», i després de mig segle en l'ofici tenia clar que per fer un bon guió cal «una estructura de ferro, diàlegs amb sentiments, mantenir la tensió dramàtica i que res no sigui gratuït».
Segons les seves paraules:
« | Escric guions perquè em resulta més fàcil que escriure novel·les.[2] | » |
Els seus primers guions, com El pisito, El cochecito, El verdugo, etc., tracten del retrat de la seva època i denuncia la misèria moral que llavors imperava. Sempre va col·laborar amb directors que compartissin el seu interès per reflectir la realitat espanyola en el cinema.
Va morir el 24 de març de 2008 als 81 anys, després de patir un càncer de pulmó.[1]