Knowledge Base Wiki

Iubarta

Megaptera novaeangliae
Enregistrament
Dades
Període de gestació	12 mesos i 11,5 mesos
Principal font d'alimentació	eufausiacis, verat i zooplàncton
Esperança de vida	47,5 anys
Longitud	16 m i 4,5 m
Pes	45 t 1,5 t
Nombre de cries	1
Període
Pliocè superior - recent[1]
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	13006
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Balaenopteridae
Gènere	Megaptera
Espècie	Megaptera novaeangliae (Borowski, 1781)
Nomenclatura
Sinònims	Megaptera longipinna Balaena nodosa
Protònim	Balaena novaeangliae
Significat	‘Gran aleta de Nova Anglaterra’
Distribució
Mida

La iubarta, xibarta, jubarta, balena amb gep, balena geperuda o rorqual geperut^[2] (Megaptera novaeangliae) és un misticet inconfusible pel seu cos cobert de tubercles dèrmics de forma arrodonida i la seva aleta dorsal en forma de gepa. El seu nom llatí vol dir 'gran aleta de Nova Anglaterra' fent esment a l'abundància de l'espècie a les costes del nord-est dels Estats Units i a la desorbitada grandària de les seves aletes pectorals, que semblen ales i poden arribar a tenir fins a 5 m de llargada.

És una balena de mida mitjana (14-15 m i unes 40-50 tones de pes). Les femelles són uns 40 a 70 cm més grosses que els mascles.

Les iubartes tenen una distribució cosmopolita i es troben des de les aigües fredes fins a les latituds equatorials de tots els grans oceans. A l'Atlàntic nord-oriental la població realitza migracions estacionals des de les àrees reproductives situades davant de les costes nord-africanes a l'hivern, fins a les zones d'alimentació al nord de Noruega i Islàndia a l'estiu. A les costes atlàntiques ibèriques l'espècie està en trànsit migratori durant la primavera i la tardor i és en general poc freqüent, tot i que alguns exemplars foren capturats per les operacions baleneres espanyoles i es coneixen nombrosos registres d'albiraments i avaraments.^[3][4][5]

Al Mediterrani, la presència de la iubarta es pot considerar poc menys que excepcional. Tots els registres d'aquesta espècie han estat fets al sector nord-occidental, la qual cosa fa suposar que corresponen a animals provinents de la població atlàntica. Companyo^[6] descrigué una suposada iubarta avarada a l'Escala l'agost del 1829, però la descripció que fa de l'exemplar és insuficient per assegurar que en realitat es tractava d'un exemplar d'aquesta espècie i, de fet, la seva llargada (15,5 m) sembla excessiva per tractar-se d'una iubarta. Es disposa també d'algunes cites antigues de l'espècie a les costes de França i d'una parella de iubartes, molt probablement una mare acompanyada del seu cadell, que foren vistes a mig camí entre les costes del Principat de Catalunya i les Illes Balears.^[7] Finalment, el febrer de 1990, un exemplar, aparentment jove, entrà a la cala d'Aiguablava (Costa Brava) i hi romangué durant un parell de dies, on pogué ser observat per un nombrós públic.

Winn i Reichley^[8] revisaren la biologia de l'espècie. La seva alimentació es basa en crustacis eufausiacis i una ampla varietat de peixos de mida petita com sorells, verats, sardines o anxoves. La captura de l'aliment s'acostuma a fer de manera cooperativa entre alguns individus, seguint pautes de comportament força elaborades. Per exemple, quan un grup de iubartes troba un banc de peix massa dispers, 4 o 5 individus se separen de la resta i comencen a nedar en cercles al voltant del banc, al mateix temps que deixen anar gran quantitat de bombolles d'aire. Aquestes bombolles, en pujar cap a la superfície, produeixen reflexos i sorolls que fan que el peix inicialment dispers es concentri. Un cop aconseguit això, les iubartes se submergeixen de nou i capturen per torns el peix congregat.^[9]

Les iubartes s'aparellen i pareixen en aigües tropicals i subtropicals. La gestació dura uns 11 mesos i els nounats fan entre 4 i 5 m de llargada. La duració del període de lactància és d'uns 5 mesos i el cadell esdevé independent quan té entre 7,5 i 9 m. La maduresa sexual s'assoleix entre els 4 i els 5 anys.

La iubarta està estrictament protegida pel Conveni de Berna (annex II) i es troba catalogada dintre de l'apèndix I del CITES. A la Llista Vermella de la UICN (edició de 2008), la iubarta està catalogada com a espècie amb un risc mínim d'extinció, una gran millora respecte a anys anteriors si es té en compte que el 1986 estava en perill d'extinció i el 1996 encara era vulnerable.^[10]

La seva excepcionalitat a la Mediterrània l'exclou de patir problemes d'interacció amb les activitats pesqueres o amb el desenvolupament del litoral.^[11]

• Clapham, Phil. Humpback Whales (en anglès), 1996. ISBN 0-948661-87-9. 
• Clapham, Phil. «Humpback Whale». A: Bernd Würsig, J.G.M. Thewissen, W. F. Perrin, William F. Perrin (eds.). Encyclopedia of Marine Mammals (en anglès). Gulf Professional Publishing, 2002-01-22, p. 589–592. ISBN 978-0-12-551340-1. 
• Klinowska, M. (compiladora) (1991): Dolphins, Porpoises and Whales of the World. The IUCN Red Data Book. IUCN, Gland, Suïssa, 428 p.
• Reeves, Randall R. National Audubon Society. Guide to Marine Mammals of the World (en anglès). Knopf Doubleday Publishing Group, 2002-04-02. ISBN 978-0-375-41141-0. 
• Dawbin, William H. 9. The Seasonal Migratory Cycle of Humpback Whales. University of California Press, 1966-12-31, p. 145–170. DOI 10.1525/9780520321373-011. ISBN 978-0-520-32137-3. 
• Ruiz-Olmo, Jordi; Aguilar, Alex. Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx, 1995, p. 210-212. ISBN 978-84-87334-18-4. 

• Estudi sobre les poblacions de iubartes a les costes pacífica i atlàntica del Canadà. (anglès)
• Arxiu sonor de cançons de iubartes. (anglès) i (alemany)