Un emirat[1] —de l'àrab أمير, amīr, ‘aquell qui ordena’, ‘cap’, ‘governant’, alhora derivat del verb أمر, amara, ‘manar’— o, segons la forma àrab, una imara —àrab: إمارة, imāra; en plural إمارات, imārāt— és la qualitat, dignitat, ofici o competència territorial d'un emir, sigui aquest un sobirà independent, un príncep o un governador.[2][3]
Històricament han existit molts emirats, alguns plenament independents, altres formalment dependents del califat,[4] com l'emirat omeia de Qúrtuba o Còrdova. Actualment i de forma general, un emirat designa un territori polític que és governat per un monarca dinàstic àrab conegut com a emir. Ja que la majoria dels emirats han desaparegut, s'han integrat a altres Estats moderns més grans o han canviat el nom dels seus monarques (p. ex. a màlik, ‘rei’ o a sultà), actualment els únics emirats són l'Afganistan, Kuwait, Qatar i els que integren els Emirats Àrabs Units,[1] una federació que comprèn set emirats federats, cadascun administrat per un emir hereditari, que en conjunt formen un col·legi electoral per les eleccions del president i el primer ministre.
Tanmateix, en la llengua àrab, el terme també pot fer referència a qualsevol província d'un país que és administrat per un membre d'una classe governant, especialment si és un membre de la classe reial (usualment conegut com a xeic), com és el cas de les governacions de l'Aràbia Saudita.
Emirats actuals
Els emirats actuals amb autonomia política s'enumeren a continuació:
Antics emirats o emirats integrats
Aquests són els emirats que o bé han deixat d'existir, no són reconeguts i no tenen poder real, o bé s'han integrat en un altre estat i s'han conservat com a "estats tradicionals". Estan ordenats per ubicació i per ordre de la data del primer líder anomenat "emir".
Nord d'Àfrica
- Nakur, costa nord de l'actual Marroc (710–1019)
- Emirat Aglàbide d'Ifríqiya, a les actuals Tunísia, Algèria, Sicília, Marroc i Líbia (800–909)
- Emirat Hàfsida d'Ifriqiya, a les actuals Tunísia, Algèria i Líbia (1229–1574)
- Emirat de Zab, a l'actual Algèria (circa 1400)
- Emirat de Trarza, al sud-oest de l'actual Mauritània (1640–1902)
Emirat de Cirenaica, a l'est de Líbia (1949–1951)
Àfrica subsahariana
Emirat de Fika, al nord-est de l'actual Nigèria (segle xv). Actualment és un estat tradicional.[5]- Emirat de Gwandu, al nord-oest de l'actual Nigèria (segle xv-2005). Aactualment anul·lat.
- Emirat de Kebbi, al nord-oest de l'actual Nigèria (1516). Aactualment és un estat tradicional.
- Emirat de Harar, a l'est de l'actual Etiòpia (1647–1887)
- Emirat de Gumel, al centre-nord de l'actual Nigèria (1749). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat de Yauri, al nord-oest de l'actual Nigèria (1799). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat de Gombe, al nord-est de l'actual Nigèria (1804). Actualment és un estat tradicional.
Emirat de Kano, al centre-nord de l'actual Nigèria (1805). Actualment és un estat tradicional.
Emirat de Bauchi, a l nord-est de l'actual Nigèria (1805). Actualment és un estat tradicional.- Emirat de Daura, al sud de l'actual Níger i centre-nord de l'actual Nigèria (1805). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat de Katagum, al centre-nord de l'actual Nigèria (1807). Actualment és un estat tradicional.
Emirat de Zaria, al centre-nord de l'actual Nigèria (1808). Actualment és un estat tradicional.- Emirat de Potiskum, al nord-est de l'actual Nigèria (1809). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat d'Adamaua, a l'oest de l'actual Camerun i est de Nigèria (1809). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat d'Ilorin, al sud-oest de l'actual Nigèria (1817). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat de Muri, al centre-est de l'actual Nigèria (1817). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat de Kazaure, al centre-nord de l'actual Nigèria (1819). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat de Lapai, al centre de l'actual Nigèria (1825). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat de Say, al sud-oest de l'actual Níger (1825)
- Emirat de Suleja, a l'actual centre de Nigèria (1828). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat d'Agaie, al centre-oest de l'actual Nigèria (1832). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat de Bida, al centre-oest de l'actual Nigèria (1856). Actualment és un estat tradicional.
Emirat de Kontagora, al centre-nord de l'actual Nigèria (1858). Actualment és un estat tradicional.- Emirat de Zabarma, al nord-est de l'actual Ghana (1860–1897)
- Emirat de Borno, al nord-est de l'actual Nigèria (1900). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat de Dikwa, al nord-est de l'actual Nigèria (1901). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat de Biu, al nord-est de l'actual Nigèria (1920). Actualment és un estat tradicional.
- Emirat de Borgu, al centre-oest de l'actual Nigèria, establert el 1954 a partir de l'unificació de l'Emirat de Bussa (1730–1954) i l'Emirat de Kaiama (1912–1954). Actualment és un estat tradicional.
Península aràbiga
Emirat de la Meca, Aràbia occidental (967–1916)- Emirat d'Uyunid, Aràbia oriental (1076–1253)
- Emirat de Jabrids, centre i est d'Aràbia (1417–1524)
- Emirat d'Al-Uyaynah, Aràbia central (1446–1760)
Emirat de Bani Khalid, Aràbia oriental (1669–1796)
Emirat de Beihan, al sud-est de l'actual Iemen (1680–1967)
Emirat de Diriyah, principalment a l'actual Aràbia Saudita i als Emirats Àrabs Units (1727–1818)
Emirat de Nejd, Aràbia central i oriental (1818–1891)
Emirat de Dhala, al sud de l'actual Iemen (principis del segle segle xix-1967)
Emirat d'Hail, centre-nord d'Aràbia (1836–1921)
Emirat de Nejd i Hasa, Aràbia central (1902–1921)
Emirat de Sabya, al sud-oest de l'actual Aràbia Saudita (1906–1934)- Bahrain, sota el títol de màlik (1971–2002), actualment és un regne però amb el títol d'emir.
- Emirats de l'Aràbia Saudita, cadascuna de les tretze governacions de l'actual regne de l'Aràbia Saudita, governada per un emir.
Àsia central
- Emirat de Habbari, a l'actual sud del Pakistan (854–1011)
- Emirat de Multan, a l'actual centre-est del Pakistan (855 – 1010)
Emirat de Bukharà, a l'actual Uzbekistan (1785–1920) amb algunes parts al Tadjikistan, Turkmenistan, i Kazakhstan.- Emirat de Khotan, a l'actual sud-oest de la Xina (1933), es va fusionar a la Primera República del Turquestan Oriental.
- Emirat de Kabul, a bona part de l'actual Afganistan (1823-1855)
Emirat de l'Afganistan, a l'actual Afganistan (1929)- Emirat Islàmic de l'Afganistan, a l'actual Afganistan (1996–2001)[6]
Emirat Islàmic de Kunar, al sud de l'actual Afganistan (1991)
Orient pròxim
- Emirat de Melitene, al centre de l'actualTurquia (mitjans segle ix-934)
- Emirat de Mosul, a l'actual Iraq (905–1096, 1127–1222, 1254–1383, 1758–1918)
- Emirat d'Amida, a l'est de l'actual Turquia (983–1085)
Beilicat dels karamànides, al centre-sud de l'actual Anatòlia, Turquia (1250–1487)- Beilicat de Tin, a l'actual Turquia (1307-1425)
- Beilicat de Dhu l-Kadr, a l'actual Turquia (1337–1522)
- Beilicat d'Erzincan, a l'actual Anatòlia oriental, Turquia (segle xiv-segle xv)
Emirat del Ramazànides, a l'actual Anatòlia, Turquia (1352–1608)- Imperi Timurida, L'imperi de Tamerlà i els emirats menors que van quedar després de la caiguda de la dinastia timúrida a l'Orient pròxim, (1370-c.1550)
- Emirat del Mont Líban, a l'actual Líban (1516–1842)
- Emirat de Soran, a l nord-est del'actual Kurdistan iraquià (1816–1835)
- Emirat d'Az-Zubayr, al sud-est de l'actual Iraq (segle xvi)
Emirat de Transjordània, a l'actual Jordània (1921–1946)- Emirat Islàmic de Byara, al sud-est de l'actual Kurdistan iraquià (2001–2003)
Caucas
Península ibèrica
Mediterrània central i oriental
Referències
Bibliografia addicional
- Arnold, T. W.. E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913–1936. Leiden: BRILL, 1993, p. 881–885. ISBN 978-90-04-09790-2 [Consulta: 23 juliol 2010].
- Crone, Patricia; Hinds, Martin. God's Caliph: Religious Authority in the First Centuries of Islam. Cambridge, England: Cambridge University Press, 1986. ISBN 978-0-521-32185-3.
- Donner, Fred McGraw. The Early Islamic Conquests. Princeton University Press, 1981. ISBN 978-0-691-05327-1.
- Fitzpatrick, Coeli; Walker, Adam Hani. Muhammad in History, Thought, and Culture: An Encyclopedia of the Prophet of God, 2014. ISBN 9781610691789.
Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. - Weeramantry, Judge Christopher G. Justice Without Frontiers: Furthering Human Rights. Brill Publishers, 1997. ISBN 90-411-0241-8.
- Wright, Lawrence. The Looming Tower: Al Qaeda and the Road to 9/11. London: Vintage, 2007. ISBN 978-1-4000-3084-2.
- Holt, Peter M. «Some Observations on the 'Abbāsid Caliphate of Cairo». Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 1984, pàg. 501–507. DOI: 10.1017/s0041977x00113710.
- Özoğlu, Hakan. From Caliphate to Secular State: Power Struggle in the Early Turkish Republic (en anglès). ABC-CLIO, 2011. ISBN 9780313379567.
- Wood, Graeme. The Way of the Strangers: Encounters with the Islamic State. New York: Random House, 2017, p. 128–9. ISBN 978-0-8129-8875-8 [Consulta: 22 març 2022].
- The theory of government in Islam, by The Internet Islamic University
- The History of Al-Khilafah Ar-Rashidah (The Rightly Guided Caliphates) School Textbook, By Dr. 'Abdullah al-Ahsan, `Abdullah Ahsan
- The Crisis of the Early Caliphate By Richard Stephen Humphreys, Stephen (EDT) Humphreys from The History of al-Tabari
- The Reunification of the Abbasid Caliphate By Clifford Edmund (TRN) Bosworth, from The History of al-Tabari
- Return of the Caliphate to Baghdad By Franz Rosenthal from The History of al-Tabari
- Pan-Islamism: Indian Muslims, the Ottomans and Britain (1877–1924) By Azmi Özcan
- Baghdad during the Abbasid Caliphate from Contemporary Arabic and Persian Sources By Guy Le Strange
- The Fall of the Caliphate of Cordoba: Berbers and Andalusis in conflict By Peter C. Scales
- Khilafat and Caliphate, By Mubasher Ahmad
- The abolition of the Caliphate, From The Economist 8 març 1924
- The Clash of the Caliphates: Understanding the real war of ideas, by Tony Corn, Small Wars Journal, març 2011
- Hüseyin Yılmaz. Caliphate Redefined: The Mystical Turn in Ottoman Political Thought. Princeton University Press, 2018. ISBN 978-1-4008-8804-7.
- Cole, Juan R. I. «Rival Empires of Trade and Imami Shiism in Eastern Arabia, 1300–1800». International Journal of Middle East Studies, 19, 1987, pàg. 177–203. DOI: 10.1017/s0020743800031834. JSTOR: 163353.
- Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- Larsen, Curtis. Life and Land Use on the Bahrain Islands: The Geoarcheology of an Ancient Society. University of Chicago Press, 1983. ISBN 978-0-226-46906-5.
- Mojtahed-Zadeh, Pirouz. Security and Territoriality in the Persian Gulf: A Maritime Political Geography. Routledge, 1999. ISBN 978-0-7007-1098-0.
|
|---|
Conceptes
principals | |
|---|
| Tipus | |
|---|
| Història | |
|---|
Conceptes
relacionats | |
|---|
|
|
|---|
| Primer nivell | |
|---|
| Segon i tercer nivell | |
|---|
| Nivell local | |
|---|
| Divisions històriques | |
|---|
Les traduccions donades són aquelles més usades. |
Afganistan (des del 15 d'agost de 2021)
Estat de Kuwait (des del 14 de maig de 1961)
Estat de Qatar (des del 3 de desembre de 1971)
Emirats Àrabs Units (des del 2 de desembre de 1971) Federació dels emirats:
Emirat de Cirenaica, a l'est de Líbia (1949–1951)
Emirat de Fika, al nord-est de l'actual Nigèria (segle xv). Actualment és un estat tradicional.[5]
Emirat de Kano, al centre-nord de l'actual Nigèria (1805). Actualment és un estat tradicional.
Emirat de Bauchi, a l nord-est de l'actual Nigèria (1805). Actualment és un estat tradicional.
Emirat de Zaria, al centre-nord de l'actual Nigèria (1808). Actualment és un estat tradicional.
Emirat de Kontagora, al centre-nord de l'actual Nigèria (1858). Actualment és un estat tradicional.
Emirat de la Meca, Aràbia occidental (967–1916)
Emirat de Bani Khalid, Aràbia oriental (1669–1796)
Emirat de Beihan, al sud-est de l'actual Iemen (1680–1967)
Emirat de Diriyah, principalment a l'actual Aràbia Saudita i als Emirats Àrabs Units (1727–1818)
Emirat de Nejd, Aràbia central i oriental (1818–1891)
Emirat de Dhala, al sud de l'actual Iemen (principis del segle segle xix-1967)
Emirat d'Hail, centre-nord d'Aràbia (1836–1921)
Emirat de Nejd i Hasa, Aràbia central (1902–1921)
Emirat de Sabya, al sud-oest de l'actual Aràbia Saudita (1906–1934)
Emirat de Bukharà, a l'actual Uzbekistan (1785–1920) amb algunes parts al Tadjikistan, Turkmenistan, i Kazakhstan.
Emirat de l'Afganistan, a l'actual Afganistan (1929)
Emirat Islàmic de Kunar, al sud de l'actual Afganistan (1991)
Beilicat dels karamànides, al centre-sud de l'actual Anatòlia, Turquia (1250–1487)
Emirat del Ramazànides, a l'actual Anatòlia, Turquia (1352–1608)
Emirat de Transjordània, a l'actual Jordània (1921–1946)
Emirat del Caucas del Nord, a les actuals Txetxènia i l'oest del Daguestan (1919–1920)
Emirat del Caucas, a la regió russa del Caucas del Nord (2007–2016 )[7][8]
Emirat de Granada, al sud-est de l'actual Espanya (1238–1492)
Emirat de Sicília, a l'actual illa italiana de Sicília (965–1072)
Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
