Search for LIMS content across all our Wiki Knowledge Bases.
Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
El cementiri del Poblenou, també conegut com cementiri Vell (per oposició al de Montjuïc), és un recinte funerari situat al carrer del Taulat, 2 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Durant els seus primers temps fou citat com a cementiri General, i durant molt temps va tenir el nom oficial de cementiri de l'Est.[2]
Descripció
L'accés principal es produeix a través d'una àmplia plaça de planta semicircular orientada a l'Avinguda d'Icària. Aquesta plaça conté una avinguda central que dona pas a la porta principal i que es presenta flanquejada per palmeres, plataners i xipreres envoltant dos estanys circulars amb llurs fonts ornamentals de pedra. La plaça està delimitada per una reixa en forma d'hemiscicle que presenta el basament i els pilons de pedra, ornats amb corones mortuòries i granades (atribut de Proserpina, deessa de la vida, la mort i la resurrecció). Els barrots de la reixa son de ferro forjat ornats amb creus i els pilons son coronats de hídries de ferro colat. El portal principal està flanquejat per dos alts obeliscs sobre un basament amb inscripcions bíbliques lligades a la fidelitat i l'esperança, flanquejades per torxes flambejants en al·lusió a la llum eterna. Damunt d'aquestes inscripcions s'hi alcen dues escultures de pedra i aplics de coure que són l'al·legoria de la fidelitat (amb un crucifix i un calze) i l'esperança (amb una àncora i una fulla de palma). Als peus d'aquestes escultures obrades per Francesc Pagès Serratosa s'hi llegeix Fides i Spes.[3]
Al fons d'aquesta plaça semicircular s'alça la façana d'accés al primer departament, configurat per un mur amb arcs perforats de mig punt d'obra revestida de morters del que sobresurten tres pavellons del mateix material. Els pavellons laterals tenen forma de cub coronat per un frontó trencat. Tanmateix, la seva façana presenta la forma en perfil d'una falsa piràmide sobre tres graons de pedra. La piràmide acull un portal flanquejat per columnes dòriques i un arc cec cassetonat que acull una llàntia de ferro colat. Aquestes piràmides al·ludeixen a la cultura funerària egípcia. El pavelló central, fet de pedra, presenta un pòrtic flanquejat per dues parelles de robustes columnes dòriques. El túmul que corona aquest pòrtic acull un relleu amb un crismó dins d'una corona vegetal. Remata el conjunt una gran escultura en marbre blanc obrada per Agapit Vallmitjana que representa l'àngel del Judici Final assegut i amb una trompeta de bronze a la mà. Sota seu, una placa de marbre i bronze diu resurrectionis horam mortuorum expecto o espero l'hora de la resurrecció dels morts. La façana posterior d'aquest pavelló, ja dins del recinte, presenta dues columnes dòriques que sostenen un frontó triangular que acull l'escut i la placa commemorativa del bisbe Sitjar amb motiu de la segona inauguració del cementiri l'any 1819.[3]
El primer departament està articulat al voltant de dos eixos que es creuen en el centre del recinte, formant quatre grans illes de nínxols igualitaris amb alguns panteons en el centre. A la intersecció dels dos carrers s'hi bastí una plaça aixamfranada flanquejada per obeliscs coronats de gerros de ferro colat. Al bell mig hi sobresurt el monument a les víctimes de la febre groga de 1821, consistent en un gran crucifix sobre un basament ornat de columnes dòriques i acroteris dins d'un parterre.[3]
Al fons de l'eix central, contraposada al pavelló d'accés, s'hi troba la capella del cementiri, en un terreny elevat salvat per dues rampes que adopten la forma semicircular de la placeta que la precedeix. Sobre una escalinata de pedra, la capella presenta el seu pòrtic dòric coronat amb un entaulament amb la inscripció defunctorum quieti et solatio sacrum o repòs de difunts i solar sagrat. Aquest entaulament queda rematat per un frontó ornat amb dues urnes de ferro colat i un relleu del mateix material que representa un ouroboros dins d'un disc solar alat. Aquest símbol consistent en una serp mossegant-se a la cua prové de la tradició grega i representa l'etern retorn o la resurrecció. Per damunt d'aquest frontó encara sobresurt la nau del temple, cobert per una teulada a doble vessant i tancat per un frontó amb uns relleus de ferro colat que representen dos àngels sostenint l'ull de Déu dins un triangle resplandent. A banda i banda de la capella s'hi obren dues galeries de columnes que donen accés al departament segon, al mateix temps que abracen l'absis posterior de l'edifici, cobert amb una volta hemiesfèrica amb escates de ceràmica vidrada de colors.[3]
El departament segon, espai rectangular destinat a la construcció de panteons, es presenta tancat per quatre galeries d'arcs que contenen capelles. Al fons, alineat amb la capella del cementiri, s'hi alça l'arxiu o antiga sala de juntes, un pavelló quadrangular en forma de temple grec, amb un pòrtic tetràstil dòric i un frontó triangular. Disposats en funció d'una xarxa ortogonal de carrers s'hi alcen els panteons monumentals de les classes benestants, alguns d'ells obrats pels principals mestres de cases i escultors de la Barcelona vuitcentista amb excel·lents exemplars d'escultura, del romanticisme al noucentisme.[3]
Història
Va ser inaugurat pel bisbe Climent l'any 1775, qui l'havia fet construir per raons d'higiene, avançant-se a la mesura que el 1787 obligava a traslladar fora de les muralles de la ciutat tots els cementiris i enterraments de les parròquies. És, doncs, el primer cementiri de la ciutat que va ser construït fora del perímetre emmurallat.[4] Tot i això, els cementiris parroquials van trigar a deixar-se de fer servir, i els primers anys el cementiri del Poblenou va servir principalment per acollir definitivament les despulles que periòdicament es retiraven dels cementiris de l'interior de la ciutat per encabir-hi noves sepultures.[2] El primer cementiri consistia en una porció de terra sorrenca del terme de Sant Martí de Provençals protegida per una tàpia, allà on fins llavors s'abandonaven les despulles resultants d'escurar les sepultures urbanes saturades.[3]
El nou cementiri no va ser ben rebut pels barcelonins que no volien ser sepultats ni sepultar els seus familiars en un lloc solitari i allunyat ni pels clergues tradicionalistes que tenien en els enterraments dins els temples una important font d'ingressos. Durant l'ocupació francesa de la ciutat, les tropes napoleòniques instal·lades a la Ciutadella enderrocaren el cementiri al·legant que obstaculitzava la defensa de dita fortalesa l'any 1813. Un cop expulsats els francesos, ningú es preocupà realment de la seva reedificació, fins que el bisbe Pau de Sitjar i Ruata l'encarregà a l'arquitecte italià Antonio Ginesi, que entre 1816 i 1819 materialitzà un dels projectes de major envergadura del neoclassicisme barceloní,[2][3] reflectint els gustos estètics de l'època, però incloent algunes referències a l'antic Egipte, com un disc solar a la façana de la capella i les cases del capellà i del guarda, o el remat en forma de piràmide a l'entrada.[5][3] Ginesi, que també era vicecònsol del Gran Ducat de Toscana,[3] es va inspirar en els cementiris de tipus mediterrani com el construït a Pisa a finals del segle xviii.[5] Data d'aquesta època la creu que s'erigí en mig del cementiri en memòria de les víctimes de l'epidèmia de febre groga de 1821, que va causar més de 6.000 morts a Barcelona.[5][3] L'obra seria rematada pel portal principal, dissenyat per Josep Mas i Vila l'any 1840 en substitució de la simple porta prevista per Ginesi en el projecte original.[3]
Aviat el cementiri quedà petit i el recinte fou ampliat entre 1849 i 1852 sota la direcció dels arquitectes Joan Nolla i Cortès i Miquel Garriga i Roca, que dissenyaren la plaça circular enjardinada de la porta principal i el "departament segon", pati posterior on es construirien els grans panteons de la burgesia, on es concentren una bona mostra de les obres dels millors arquitectes i escultors de la segona meitat del segle xix, d'estil eclèctic, neoclàssic i modernista. Aquesta ampliació es justificà no tan sols per la manca d'espai, sinó per motius socials, ja que el cementiri de nínxols unitaris de Ginesi no satisfeia el gust per la sumptuositat de la nova burgesia. Es pretenia, per tant, monumentalitzar l'espai.[3][2]
A partir del 1880 es reservà un petit espai per a d'altres religions anomenat Cementiri dels Protestants, avui desaparegut. I en aquella mateixa època es construí el departament tercer, un espai reservat a les fosses comuns de les classes més baixes, dominat per una gran creu cèltica en honor de tots ells.[3][2]
Amb la inauguració del Cementiri de Montjuïc l'any 1883, el del Poblenou perdé importància, fins a arribar a la decadència total del segle xx. Durant el franquisme, l'alcalde Porcioles fomentà l'abandó total del cementiri, ja que havia previst una fructuosa promoció immobiliària al voltant d'un jardí que mai es produí.[3]
Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835), arquitecte neoclàssic (Dep. I, illa 1a, antigament nínxol 170)
Francesc Aragonès (m. Barcelona, 1835 o 1838), frare franciscà i escriptor
Guillem Moragues i Rullan (Petra, Mallorca, 1771 — Barcelona, 1836), jurista i polític (nínxol 9 de Sant Just i Pastor)
Francesc Carbonell i Bravo (Barcelona, 1768 - 1837), químic i farmacèutic (Dep. II, antigament mur, nínxol 2162)
Mariano Lagasca (Encinacorba, Saragossa, 1776 - Barcelona, 1839) botànic, director del Real Jardín Botánico de Madrid (Presbiteri, tomba buida: en 1995, se'n traslladaren les restes al seu poble natal) (Dep. II, peristil 8)
Vicenç Cuyàs i Borés (Palma, Mallorca, 1816 - Barcelona, 1839), músic (Dep. II, antigament mur, nínxol 1386)
Josep Marià de Cabanes i d'Escofet (Solsona, 1775 – Barcelona, 1842), arqueòleg i polític, primer alcalde de Barcelona (Dep. II, panteó 289)
Miquel Ribera (Berga, 1816 - Barcelona, 1846), compositor i pianista (Dep. I, illa 3a, exterior, núm. 854)
Fèlix Torres i Amat (Sallent 1772 - Madrid 1847), eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista, bibliògraf (Dep. II, peristil)
Josep Rubió (Tàrrega, ca. 1770 - Barcelona, 1849), impressor, llibreter i editor (Dep. I, illa 3a, tanca exterior, nínxol 356)?
Onofre Viada i Balanzó (Mataró, 1806 - Sant Gervasi de Cassoles, avui Barcelona, 1851), empresari, promotor del primer ferrocarril de la Península, de Barcelona a Mataró[7]
Francesc Andreví i Castellar (Sanaüja, Segarra, 1786 - Barcelona, 1853), compositor (Dep. I, tanca, nínxol 1979, sense làpida)
Manuel Saurí i Crespí (Barcelona, 1803 - Barcelona, 1854),[8] editor, autor de Guía de Barcelona
Damià Campeny (Mataró, 1771 - Barcelona, 1855), escultor neoclàssic (al segon recinte, en lloc avui desconegut)
Josep Torner (Barcelona, ca. 176- - ca. 1855), llibreter i editor (ossera individual, 438)?
Salvador Bonaplata i Corriol (Barcelona, 1780- 1855), industrial, cofundador del primer vapor tèxtil d'Espanya, i Ramon Bonaplata i Nadal (m. 1869), continuador seu (Dep. II, A.C. 49)
Josep Roura Estrada (Sant Feliu de Guíxols 1797 - Barcelona 1860), químic, va introduir l'enllumenat de gas a Espanya, va ser el primer director de l'Escola Industrial de Barcelona.
Ferran de Sagarra i de Llinàs (Barcelona, 1802 - 1860), periodista i propagandista carlí, regidor de Barcelona (Dep. II, nínxol 999)
Erasme de Janer i de Gònima (Barcelona, 1791 - 1862), industrial de teixits i hisendat, alcalde de Barcelona (1846) (Dep. II, A.C. 40)
Francesc Permanyer i Tuyets (Barcelona, 1817 - Madrid, 1864), jurisconsult i escriptor, alcalde de Barcelona (Dep. II, panteó 163, projecte d'Elies Rogent)
Salvador de Samà i Martí, marquès de Marianao (Vilanova i la Geltrú, 1797 - l'Havana, 1866), industrial (Dep. II, panteons 275 i 251, projecte de Josep Oriol Mestres)
Antonio Ortelli Dotti (Cernobbio, Como, Itàlia, 1809 - Barcelona, 1867), escultor, fabricant i introductor dels soldats de plom a Espanya[9]
Domingo Dulce i Garay (Sotés, La Rioja, 1808 - Amélie-les-Bains-Palalda, França, 1869), militar, capità general de Catalunya
Ramon Vilanova i Barrera (Barcelona, 1801 - 1870), compositor i mestre de capella de la Catedral
Pascual Madoz Ibáñez (Pamplona 1806 - Gènova 1870), polític navarrès, governdor civil de Barcelona, ministre espanyol d'Hisenda i autor del Diccionario geográfico (Dep. I, illa 4, panteó 7 interior; restes traslladades en 1904 al Cementiri de Montjuïc)
Teresa Prats i Vilanova (ca. 1784 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1873), mare de Joan Prim i Prats (Dep. I, illa 2a, núm. 21)
Esteve Paluzie i Cantalozella (Olot, 1806 - Barcelona, 1873), pedagog i editor, i la seva família, entre els quals el seu fill Faustino Paluzie, editor (Dep. I, illa 1, nínxol 350).
Pere Doménech i Saló (Barcelona, 1821-1873), enquadernador (Dep. I, illa 3, exterior, nínxol 1070)
Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824 – 1874), polític, compositor i escriptor (Dep. II, tomba 65)
Membres de la Societat Coral Euterpe, fundada per Clavé en 1850 (Dep. I, illa 3, nínxol 432)
Estanislau Reynals i Rabassa (Barcelona, 1822-1876), advocat i escriptor, catedràtic i rector de la Universitat de Barcelona (Dep. II, arc capella 56)
Jaume Biscarri i Bossom de Saga (Barcelona, 1837 – 1877), pianista i compositor (Dep. I, Illa Cerca, nínxol 2153, pis 5, però les restes se n'extregueren)
Antonio López y López, marquès de Comillas (Comillas, Cantàbria, 1817 – Barcelona, 1883), navilier i comerciant (Dep. II, A.C. 3; buit, restes portades a Comillas)
Narcís Monturiol (Figueres, 1819 – Sant Martí de Provençals, 1885) enginyer, polític i inventor d'un submarí (Dep. I, illa 1, nínxol 586; buida: restes traslladades en 1972 a Figueres)
Isidor Pons Roura (Figueres, - Barcelona, 1889), financer i empresari, cofundador del Banco Hispano Colonial i empresari (Dep. II, panteó 113, Isidoro Pons y familia)
Ignasi Girona i Agrafel (Barcelona, 1824 - 1889), financer i empresari (Dep. II, panteó Bruguera-Vilanova-Girona)
Joan Oliveres i Gavarró (Cervera, 1812 – Barcelona, 1891), impressor i editor (Dep. I, illa 3a exterior, núm. 721) o 2a ext.
Pere Tintorer i Sagarra (Palma, 1814 - Barcelona, 1891) pianista i compositor (Dep. I, illa 1, interior nínxol 778)
Narcís Josep Maria Bladó (Mallorca, 1821 - Barcelona, 1891), arquitecte (Dep. I, illa 3a, nínxol 142)
Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1838-1891), orfebre i escultor (Dep. I, nínxol exterior, illa 2a, 1411)
Josep Mansana i Dordán (- Barcelona, 1892), empresari del gas i col·leccionista d'art japonès (Dep. I, illa 4, panteó)
Emili Pi i Molist (Barcelona, 1829-1892), psiquiatre i escriptor (Dep. I, illa 4a, nínxol 301)
Gabriel Balart i Crehuet (Barcelona, 1824 - 1893), compositor (Dep. I, illa 3a, nínxol exterior 1368)
Pere Bosch i Labrús (Besalú, 1827 – Barcelona, 1894), economista, empresari i polític (Dep. II, arc capella 4)
Josep Oriol Mestres (Barcelona, 1815 - 1895), arquitecte (Dep. II, nínxol preferent 111, sense làpida ni nom)
Frederic Soler, "Serafí Pitarra" (Barcelona, 1839-1895), poeta, dramaturg i empresari teatral (va ésser sebollit a la mateixa tomba que Clavé, amic seu, però les restes foren traslladades, en 1964, al Cementiri de Montjuïc)
Joaquim Rubió i Ors, (Barcelona, 1818 - 1899), escriptor i rector de la Universitat de Barcelona (Dep. I, illa 3a, nínxol exterior 356)
Francesc Canals Ambrós, el Santet (Barcelona, 1877 - 1899), jove humil, dependent de comerç mort als 22 anys, pel qual hi ha una devoció religiosa popular i a qui s'atribuixen miracles (Dep. I, illa 4A, nínxol interior central 138)
Manuel Porcar i Tió (Tortosa, 1841 - 1918), polític i empresari, alcalde de Barcelona (Dep. II, peristil 2)
Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 1846 - 1918), industrial, polític i mecenes (Dep. II, A.C. 55)
Agustí Trilla i Alcover (Cervera, 1851 - Barcelona, 1919), jurista (Dep. III, illa 1a ext., núm. 1.199, pis 1r) (restes traslladades posteriorment a un altre indret)
Josep Llimona i Bruguera (Barcelona, 1864 - 1934), escultor (Dep. II, nínxol pref. 93, primer pis, sense el seu nom)
Antonet, Umberto Guillaume (Brescia 1872 - París 1935), pallasso, considerat el més complet clown de la història del circ, que tingué com a parelles Grock i Beby
Pau Xavier d'Areny-Plandolit (Tolosa de Llenguadoc, 1876 - Barcelona, 1936), metge, fundador i director del Museu de Ciències Naturals d'Andorra.[17]
Pauleta Pàmies i Serra (Barcelona, 1851 - 1937), ballarina de dansa clàssica (Dep. I, illa 2 interior centre, nínxol 215, "Família Vidal Plana")[18]
Carles Capdevila i Recasens (Barcelona, 1879 - 1937), escriptor i actor, pintor, traductor, crític d'art i periodista
Miquel Llobet i Solés (Barcelona, 1878 - 1938), compositor i guitarrista (Departament I, illa 1a exterior, pis 3r, núm. 19)
Juli Junyer i Padern (Vilamaniscle, 1892 – Barcelona, 1938), religiós i professor salesià, mort com a màrtir i beatificat per l'Església Catòlica
Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 1884 – Barcelona, 1958), eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i pensador humanista (Dep. III, tanca, nínxol (ossari) 2884)
Joaquim Maria d'Alòs i de Dou de Martín i de Moner, marquès de Dou (1865-1959)
Maria Vila (Gràcia, Barcelona 1897 - Barcelona, 1963) i Pius Daví (Moià 1891 - Barcelona 1956), actors teatrals (Dep. III, illa 1a, nínxol 629)
Josep Vilató i Ruiz, conegut com a J. Fin (Barcelona 1916 – París 1969), pintor i gravador (Dep. III, illa 1, nínxol 560, "Família Vilató")
Bernard Daudu (Nigèria, 1945 - Barcelona, 1969), boxador
Darius Rumeu i Freixa (Barcelona, 1886-1970), polític i financer, segon baró de Viver, alcalde de Barcelona entre 1924 i 1930 (Dep. I, illa 3a, exterior, nínxol 413)?
Julio Fleischner y Roos, Conde de Gomar (1893 - Barcelona, 1975), director de cinema (Dep. I, nínxol 1.408)[20]
Emilio Freixas (Barcelona, 1899 - 1976) nom artístic d'Emilio Freixas Aranguren, dibuixant de còmic, il·lustrador, publicista i escenògraf.
Dolors Hostalrich Fa (Barcelona, 1891 - 1979), bibliotecària i traductora, esposa de Josep Maria de Casacuberta (Dep. I, illa 1, nínxol preferent 109, corresponent a Cayetano Roger y Aymerich)
Lola Anglada (Barcelona, 1893 – Tiana, 1984), dibuixant i narradora infantil (Dep. I, illa 3a interior, nínxol de preferència 28, pis 1r, amb el nom Gabriel Anglada)
Josep Maria de Casacuberta i Roger (Barcelona, 1897 - 1985), filòleg i editor, fundador d'Editorial Barcino (Dep. I, illa 1, nínxol preferent 109, corresponent a "Cayetano Roger y Aymerich")
Maria Llimona i Benet (Barcelona, 1894-1985), escultora (Dep. I, illa 4a, tomba menor 15)
Gonçal Lloveras i Vallès (Barcelona 1926 - 2003), metge endocrinòleg i escriptor (Dep. I, illa 3a exterior, núm. 5)
Rosa Deulofeu i González (Barcelona, 1959 — 2004), laica dedicada a l'evangelització de la joventut; serventa de Déu (Dep. I, illa 3a, nínxol preferent 66)
Montserrat Martí i Bas (Barcelona, 1916-2005), bibliotecària, bibliògrafa i escriptora (Dep. I, tanca 1a, nínxol 2581)
Agustí de Semir Rovira (Barcelona, 1918 - 2006), advocat (Dep. I, illa 1a, exterior, nínxol 389)
Xavier Valls i Subirà (Barcelona, 1923 - 2006), pintor (Dep. I, illa 2a, nínxol preferent 65)
Carlos Freixas i Baleitó (Barcelona, 1923 - 2003), historietista i il·lustrador (Dep. I, nínxol 1.386, pis 3r)[22]
Llorenç Galmés (Manacor, 1925 - Barcelona, 2006), teòleg i historiador dominic (nínxol dels dominics, Dep. I, illa 2, nínxol 959)
Benita Aizcorbe Bausili (Barcelona, 1923-2006), periodista i feminista (Dep. I, tanca 1, nínxol 3335, Aizcorbe)
José Luis de Vilallonga, marquès de Castellbell (Madrid 1920 - Port d'Andratx 2007), escriptor en castellà, actor i aristòcrata (Dep. II, panteó 122)
Josep Maria Garrut i Romà (Barcelona, 1915 - 2008), historiador de l'art (Dep. I, illa 3a, panteó 7).
Lluís Marsans i Julià (Barcelona, 1930 - 2015), pintor (Dep. I, illa 4a, tomba esp. 1).
Albert Serratosa i Palet (Barcelona, 1927 - 2015), enginyer de camins, canals i ports i urbanista (Dep. I, illa 1a, tomba menor 135)
Aurora Altisent i Balmas (Barcelona, 1928 - 2022), pintora, dibuixant i escultora (Dep. I, illa 1, interior, columbari cinerari 227
Josep Maria Fusté i Blanch (Linyola, 1941 - Barcelona, 2023), futbolista (Dep. III, illa 1, nínxol interior 340)
I panteons d'algunes famílies importants a la ciutat durant el segle xix: Porcar, Arnús (panteons 119 i 139), Girona, Güell, Garriga i Nogués (Dep. I, illa 4, panteó 20), Bonaplata (Dep. II, A.C. 49), Jaumandreu, Macaya, Brusi (Dep. II, panteó 206), marquesos d'Alfarràs (Dep. I, illa 3a exterior, núm. 413-414), marquesos de Dou (tanca 1a, núm. 3556), marquesos de Lamadrid, etc.
«Cementiri del Poblenou». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
