Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
Caolinita | |
---|---|
Fórmula química | Al₂Si₂O₅(OH)₄ |
Epònim | Gaoling (en) |
Classificació | |
Categoria | silicats > fil·losilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.10a |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Color | blanc de neu, groguenc, gris verdós |
Exfoliació | {001} perfecta |
Duresa | 1 |
Lluïssor | mat, nacrada |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | 2,6 |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1980 s.p. |
Símbol | Kln |
La caolinita és un mineral de la classe dels silicats. Es tracta d'una argila blanca molt pura que s'utilitza per a la fabricació de porcellanes i d'aprestos per emmidonar. El caolí és un sòl natural en què abunda la caolinita, que li aporta sovint un color blanc.[1]
El seu nom ve del xinès: 高陵, pinyin: gāolíng; significa 'turó alt', que indicava a la província de Kiangsi a prop de Jauchu Fa, el lloc on els xinesos van trobar per primera vegada aquest tipus d'argila al natural.
És un silicat d'alumini hidratat format per la descomposició del feldespat i altres silicats d'alumini per l'acció de l'aigua i del diòxid de carboni. La seva fórmula és Al₂Si₂O₅(OH)₄.[2]
Està format per petites capes hexagonals planes. En la seva estructura cristal·lina es distingeixen dues làmines: una formada per tetraedres, en els vèrtexs de les quals se situarien els àtoms d'oxigen i el centre estaria ocupat per l'àtom de silici, i una altra formada per octàedres, en els vèrtexs se situarien els àtoms del grup hidròxid i l'oxigen, i en el centre l'àtom d'alumini.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la caolinita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.[3]
Els jaciments són força abundants.[2] Actualment es troba en Tamame (Zamora), Arguisuelas (Conca), Carboneras de Guadazaón (Conca), Merías (Astúries), Poveda de la Serra (Guadalajara), Alcoroches (Guadalajara), Vimianzo (La Corunya), La Zarza (Badajoz), Andilla (València), Embid de Ariza (Saragossa) i Riodeva (Terol). Fora d'Espanya, és present a Cornualla (Regne Unit), a Malàisia, a la localitat de Mutquín (Argentina) i en el municipi de La Unión (Colòmbia).
El caolí és utilitzat en la preparació de pintures de cautxú o emulsionades, ja que per la seva blancor és d'alt grau de rendiment. Alhora s'utilitza com a espessidor.
El caolí s'utilitza per a la fabricació de porcellanes i d'aprestos per emmidonar. També és utilitzada en certs medicaments que la matèria no és molt pura, s'utilitza en la fabricació de paper. Conserva el seu color blanc durant la cocció. En les indústries s'usa com a farciment per a la creació o transformació. Molt usat en la indústria de la fabricació de pintura viníliques (base aigua) i en la fabricació de peces de plàstic per mitjà d'injecció. En la indústria alimentària és usat com antiaglomerant i antihumectant (per la seva qualitat d'absorció).
L'exposició a la pols de caolí pot ser causa d'una malaltia pneumoconiótica, la caolinosis. Aquesta es produeix en dipositar i acumular partícules en els pulmons. Originen pneumopaties i alteracions fibròtiques degeneratives del teixit pulmonar. La prevenció s'ha de fer amb màscares adequades a la mida d'aquestes partícules.[4]