Type a search term to find related articles by LIMS subject matter experts gathered from the most trusted and dynamic collaboration tools in the laboratory informatics industry.
61 del Cigne | |
---|---|
Tipus | estrella múltiple |
Tipus espectral (estel) | K5V[1] K7V |
Epònim | Friedrich Bessel |
Constel·lació | Cigne |
Època | J2000.0 |
Dades orbitals | |
Excentricitat e | 0,49 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 11,36 a. ll. |
Radi | 0,665 R☉[2] |
Magnitud absoluta | 7,507[3] |
Magnitud aparent (V) | 5,216 (banda V)[1] |
Massa | 0,7 M☉[4] |
Paral·laxi | 287,18 mas[5] |
Velocitat de rotació estel·lar | 1,7 km/s[6] |
Velocitat radial | −66 km/s[3] |
Ascensió recta (α) | 21h 6m 53.9501s[7] |
Declinació (δ) | 38° 44' 57.9012''[7] |
Metal·licitat | −0,27[3] |
Format per | |
Catàlegs astronòmics | |
IDS 21024+3815 AB (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) IRAS S21048+3831 (IRAS) CCDM J21069+3844AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) ADS 14636 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) PPM 86047 (Catàleg d'estrelles PPM) UBV 18287 (UBV) WDS J21069+3845AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) 61 Cyg (Nomenclatura de Flamsteed) FK5 793 (FK5) |
61 del Cigne (61 Cygni) és una estrella de la constel·lació del Cigne. És una de les estrelles més properes al sistema solar, a només 11,4 anys llum, però és especialment important per ser una de les que presenten un moviment propi més gran. Per aquesta raó, 61 Cygni fou la primera estrella (a part del Sol) a la qual es pogué mesurar la seva distància mitjançant paral·laxi: això ho aconseguí Friedrich Wilhelm Bessel els 1838 i trobà un valor molt semblant a l'acceptat actualment d'11,4 anys llum.
En realitat es tracta d'un sistema doble (61 Cygni A i 61 Cygni B).[8] Durant dècades, a partir dels anys 40 l'anàlisi de les irregularitats del moviment dels dos estels van portar a la conclusió que un dels estels o tots dos tenien un o més planetes molt grans (diverses vegades la massa de Júpiter),[8] però anàlisis posterior van revelar que les irregularitats periòdiques detectades eren espúries i que no provaven la presència de planetes.[9][10] En canvi, mesures més precises fetes per la missió Gaia el 2018 indicaven la possibilitat d'un tercer cos al sistema.[11]